Tàctiques defensives de les abelles

Com bé demostra la seva habilitat per a produir mel, les abelles mel·líferes són ben enginyoses i no és pas coincidència que encara avui siguin aquí amb nosaltres sinó més aviat el resultat d’una fantàstica història evolutiva. Avui vull parlar sobre algunes de les tàctiques que utilitzen per a defensar-se:

Eixambrar – La força és als números

Les abelles mel·líferes són molt protectores del seu rusc i per tant és probable que alguna et segueixi tot zumzejant al voltant del teu cap si t’hi apropes massa. T’estarà avisant que se’t considera una amenaça.

Bé, això, de fet, depèn de cada especie d’abella de la mel, doncs algunes poden ser més agressives que d’altres.

Moure’s en gran número però, és quelcom que les abelles mel·líferes només fan quan surten del rusc en pànic, lo qual acostuma a passar tot just per dues raons:

Buscar un nou rusc
Trobar-se sota setge

Per a que les abelles surtin del rusc en grans números, feromones d’alerta/perill han d’haver sigut produïdes amb anterioritat, i sent el cas, pots estar segur/a que no estaran de bon humor. Un eixam és quelcom que no s’ha de subestimar, doncs implica la possibilitat de centenars o milers de fiblons enverinats acabant en el cos de l’atacant. Tot i que uns quants fiblons no resultaran fatals a no ser que s’hi tingui una al·lèrgia, un miler ho seran.

Mentre eixambren, les abelles habitualment persegueixen durant uns quants metres si son abelles Europees o centenars si són africanitzades, i sabran on atacar, principalment a la cara, el que també vol dir que restaran visibilitat a l’atacant a no ser que aquest s’asseguri de córrer prou ràpid.

Cridar – El cant de guerra

Sent atacades per vespes gegants, científics han descobert que les abelles produeixen un so tot fent vibrar les seves ales i el tòrax, elevant els seus abdòmens i exposant una glàndula que allibera una feromona.

És un so compost, de ràfegues ràpides i esclats forts de sons aguts i sorollosos que canvien imprevistament. Aquestes senyals semblen ser una crida a la concentració per a la defensa col·lectiva donant-se coratge les unes a les altres per actuar.

Picada de fibló – L’espasa brillant que tota femella branda!

Segurament has sentit que les abelles de la mel moren després de fer servir el seu fibló. Bé, això tan sols és veritat en casos específics, més precisament, amb els mamífers (categoria on trobem els humans) donada la seva pell. Tanmateix, de totes les espècies d’abella, les mel·líferes són les úniques abelles que han evolucionat tenint un fibló amb pues. Per què?

La raó d’això és que quan piquen un mamífer, el fibló, unit a una part del seu abdomen, queda enrere, continuant bombejant verí (apitoxina) a la seva víctima durant un màxim de 10 minuts i causant un dolor creixent IMMENS.

Com ja deus saber, la supervivència d’una colònia d’abelles mel·líferes depèn de la mel que tenen emmagatzemada, i per tant, evolucionar un mecanisme per combatre gran animals com són els rosegadors, els teixons o els óssos, fou imprescindible.