El públic general confon les abelles amb les abelles de la mel (Apis mellifera). Tanmateix, tenim constància d’unes 20.000 espècies d’abelles solitàries al món i són els pol·linitzadors salvatges més importants. Són principalment solitàries i al contrari de les abelles de la mel se centren principalment en plantes específiques, el que les fa pol·linitzadores molt eficaces.
Per exemple, pol·linitzar una hectàrea de pomers requeriria desenes de milers d’abelles de la mel, però tan sols uns centenars d’Osmia Cornuta, que són particularment bones pol·linitzant la flor dels pomers. Un altre exemple: les flors dels tomàquets, les patates i les albergínies (entre d’altres) necessiten una “batzegada” per alliberar el seu pol·len, i els borinots estan perfectament equipats per la tasca donada la seva forta vibració de brunzit. Les abelles de la mel en canvi, no compten amb aquesta capacitat.
Fotograma de l’animació de l’estudi Passion Pictures
Cada magnoliofití està fortament connectat a un pol·linitzador que encaixa d’acord amb el principi de Clau i Pany. Aquest encaix perfecte entre la planta i el pol·linitzador seleccionat és el producte d’una evolució que s’ha desenvolupat per segles. Produir pol·len té un cost energètic per a la planta, i aquesta vol que el pol·len produït sigui transportat de manera eficaç per poder reproduir-se. Aquí és on entra el borinot (Configura els subtítols automàtics al català).
La població global d’abelles salvatges ha anat disminuït des del 1990. Els pesticides, l’agricultura extensiva i la pèrdua d’habitat en són els principals causants. Aquesta pèrdua de diversitat pot causar un efecte dominó en els ecosistemes. Menys diversitat de pol·linitzadors significa menys plantes salvatges, causant un decreixement dels animals que se’n nodreixen. Tanmateix, també representa un perill per a l’abastiment de menjar, doncs el rendiment de les plantes cultivades és major quan són visitades per una varietat de pol·linitzadors en comparació amb quan només ho són per abelles de la mel.
