Les abelles ataquen si les agafes desprevingudes, és per això que l’apicultor ruixa el rusc amb fum. Aquest fum, emmascara el sentit de l’olfacte de les abelles i impedeix la transferència de senyals d’alarma que propaguen via feromones.
Dins d’un rusc, s’hi poden trobar diferents marcs de fusta anomenats quadres, penjant l’un al costat de l’altre, cadascun amb una bresca, que és la part que conté les cel·les amb la mel.
Un cop recollits els quadres, aquests són transportats a l’interior de la fàbrica de mel, i emplaçats en una màquina de desoperculació. Aquesta màquina, com si fos una guillotina, afaita els opercles de les bresques que contenen les cel·les amb la mel. Aleshores, els quadres es col·loquen a la màquina extractora, que centrifuga les bresques fins que tota la mel és expulsada de les cel·les. Després, la mel és colada per tal d’eliminar qualsevol peça de cera que es pugui haver escapat. Un cop enllestit tot això, i els pots són esterilitzats prèviament a ser emplenats, la mel està llesta per a ser envasada o guardada en tambors.
Figura 1: Màquina Desoperculadora – d’acer inoxidable
Figura 2: Màquina Extractora – d’acer inoxidable
És prou interessant el fet que molts ruscs contenen quadres més petits dissenyats per a produir mel que no serà extreta de la bresca. Els treballadors retiren els quadres i tallen les bresques amb un ganivet escalfat, segellant la cera del voltant de la mel a dins la cel·la durant el procés. Aquest revestiment de cera d’abella s’assigna a la creació d’espelmes, esmalt per a mobles o pintallavis entre d’altres.
Quan els productors tenen més mel líquida de la que poden vendre, la deixen granular, permetent que es creïn cristalls de sucre que es tornen durs i blancs. Quan hi ha més demanda, la retornen al seu estat líquid tot escalfant-la a 55ºC.
Un rusc d’abelles tradicional pot arribar a produir entre 30 i 45kg de mel per temporada, això és molta més mel de la que les abelles necessiten per a elles mateixes i l’excedent és el que acabem consumint nosaltres.
