El rusc fa la funció d’aixopluc, de niu així com de base per guardar la mel i està dissenyat per maximitzar l’espai tot fent servir els mínims materials possibles.
Les abelles fan servir uns 3 quilos de mel per tal de produir-ne mig de cera. Com que els cal la mel per prosperar, necessiten idear un disseny que permeti emmagatzemar el màxim de mel fent servir el mínim de cera possible. La forma que més espai ofereix per guardar la mel fent servir el mínim material possible és el cercle.
Tanmateix, hi ha un problema amb aquest disseny: entre dos cercles, hi quedaran forats, el que es tradueix en espai malgastat. Per què no fer servir triangles o quadrats aleshores? Poden encaixar-se perfectament sense deixar espais morts.
Hem d’entendre que la bresca espacialment eficient de les abelles que coneixem avui, és el resultat d’un període de prova i error durant una llarga història d’evolució. Així, amb el temps, han anat adoptant un millor disseny, l’hexàgon. Com que s’assembla més al cercle que al triangle o al quadrat, la quantitat de cera utilitzada per crear-lo es redueix. Els hexàgons també tenen un valor afegit, i és que són fantàstics a l’hora de distribuir la càrrega de l’estructura, lo qual és important a tenir en compte si considerem que un rusc sencer pot arribar a pesar fins a 4 quilograms.
