Els creients en la geometria sagrada atribueixen poder i importància a una multitud de formes naturals. Les veuen com una prova d’organització, provinent segurament d’un poder superior. I dins d’aquest petit grup de creients, hi ha un grup més petit obsessionat amb els hexàgons.
Els hexàgons són polígons geomètrics de dues dimensions, 6 cares amb 6 angles interiors. Són coneguts per trobar-se en bresques i llapis. Però amaguen quelcom més que això?
Per a qualsevol que trobés la classe de geometria menys que espiritualment il·luminadora, tot això és massa. Però la creença subjacent no és tan absurda com sembla. Els hexàgons són sorprenentment omnipresents a la natura i les seves propietats són força impressionants. Tot i així, podem explicar bona part de la recurrència natural de l’hexàgon sense recórrer a la religió.
Vegem alguns llocs on apareixen hexàgons:
Hi ha tota una família de cristalls que són hexagonals. Els flocs de neu també són hexagonals. Tots dos es converteixen en hexàgons macroscòpics perquè les seves respectives estructures moleculars microscòpiques dicten que es converteixin en hexàgons. Qui hauria dit que la neu bàsicament té hexàgons al seu nucli?
I què passa amb els hexàgons a l’espai exterior? Al pol nord de Saturn, hi ha una formació de núvols perdurable i, ho heu endevinat, és hexagonal! Cadascun dels sis costats de l’hexàgon és més gran que el diàmetre de la Terra. Els científics han proposat un bon grapat d’hipòtesis sobre la seva causa, per exemple, si es fa girar una galleda d’aigua prou ràpid, el remolí es converteix en un hexàgon, però el núvol de Saturn encara continua sent un misteri.
De tornada a la terra, però, l’hexàgon natural més evident és el de la bresca, que permet una llar geomètricament perfecta per a les abelles i la seva mel. Les abelles de tot el món són extraordinàriament expertes en la construcció d’hexàgons uniformes. Però més enllà d’això, elles mateixes estan codificades amb la forma: l’hexàgon està escrit als seus ulls i els seus ruscos són construccions hexagonals meravelloses. Trobem hexàgons a les bresques perquè són la manera més eficient d’omplir un espai amb la menor quantitat de material; els matemàtics van arribar a la mateixa conclusió literalment. Però les abelles ho van descobrir fa temps per si soles, i és bo que fessin, perquè la cera a les abelles els costa feina de produir i és realment preciosa.
L’Eficiència és primordial! Bzz Bzz 🐝
Així doncs, els hexàgons es troben a tot arreu a la natura, des dels planetes més grans fins als compostos més microscòpics. Tenim explicacions científiques força raonables per a totes aquestes aparences hexagonals. Però tant si trobeu els vostres déus al cel, a la ciència o als mateixos hexàgons, encara us podeu sorprendre amb la seva eficient recurrència.
